Relación con hijos y miedos

No dejes que una relación tan importante como es el vinculo con tus hijos se base en tus miedos y reacciones primaras ante tus temores.

Es habitual encontrarnos miedos que provienen de nuestros padre, madre o familiares así como de nuestro entorno más cercano, sociedad o religión. Éstos miedos y muchas otras variables presentes en nuestra forma de criar se hacen presentes cuando llegamos a la ma-pa-ternidad. Es un momento vital en el que suele aflorar muchos aspectos internos que creíamos superados o que no conocíamos de nosotres mismes. Es una etapa en la que luces y sombras de nuestro «yo» salten a flote. En terapia, puedes cuestionar éstos «códigos» grabados de manera inconsciente para traerlos a la conciencia, valorarlos y poder decidir si son adecuados para tu vida, situación y momento, o crees conveniente modificarlos para poder llevar una vida más sana y lena.

Realizar este proceso no es fácil pero sí posible, con esfuerzo, paciencia y alguien que te guíe y acompañe en el camino. ¿Te lanzas?

Regresa a la calma

Con el estilo de vida tan ajetreado que solemos llevar, se nos suele olvidar regalarnos un momento al día para REconectar de nuevo con unx mismx, con nuestra esencia interior. Creemos que no hay tiempo suficiente, que otras cosas son más importantes y nos dejamos en último lugar. STOP, para. Nada es más importante que nuestro bienestar emocional. Si no nos cuidamos no podremos cuidar de los demás, llegar a nuestras metas, hacer bien nuestro trabajo ¡ni SER FELICES!

Hoy en Catalunya es tradición de libros y como siempre hay que seguir aprendiendo, alguien me ha regalado uno….¡Ganas de encontrar este momento para mi y empezarlo! ¿Y tu, te cuidas? ¿Qué te gusta hacer para REconectar contigo y con la calma interior?

LA MOTIVACIÓ

Un aspecte imprescindible per a l’èxit escolar i personal.
Qui no ha estat eufòric per realitzar una sortida molt esperada? Quin infant no ha volgut estudiar alguna vegada per un examen? La motivació és el desig que activa i dirigeix el nostre comportament. Quan no hi ha motivació, no existeix interès ni esforç per a la consecució de la meta i aquest estat, si és present de manera habitual, pot arribar a ser desadaptatiu. Per aquest motiu, és important saber com ajudar als nostres fills a saber motivar-se i dóna’ls-hi suport i estratègies per fer-ho. Parlem dons d’aquest tipus de motivació anomenada secundària, pròpia de l’honor, l’amistat, l’amor, etc. és a dir, aspectes que van més enllà de les necessitats humanes bàsiques.

La química del cervell te un paper clau per a la motivació. Els circuits motivacionals es veuen influïts per la dopamina, una substància que ens permet sentir plaer i satisfacció. La dopamina, funciona com una recompensa per al cervell. Quan fan un examen ben fet obtenen una bona nota; quan actuen de manera correcta en una situació, hi ha una bona rebuda per als adults o dels seus iguals. Aquesta resposta del entorn o satisfacció personal són la recompensa per a l’infant davant del seu esforç. El resultat emocional, és a dir l’emoció que queda quan hagin acabat la tasca, serà el que promogui o no la continuïtat d’aquell comportament: si és positiu tendirà a augmentar la probabilitat de seguir fen-ho i si és desagradable per a ell/ella, a la llarga acabarà per extingir-la. Però, què passa quan no hi ha possibilitat d’obtenir aquest reforçador o els resultats que obtenen no van acord amb l’esforç del petit? En aquests casos, s’ha de valorar que, a més de la motivació, cal tenir l’objectiu clar i la capacitat per fer-ho. La majoria dels nens i adolescents són plenament capaços per realitzar les tasques escolars corresponents a la seva edat però tot i això pot haver un fracàs. Així dons, cal veure si tenen clar el que s’espera d’ells, ajudar-los a trobar el sentit de les coses i buscar maneres intrínseques (recompensa que un mateix es pot dir o donar) o extrínseques (un cromos, una activitat en família, elogis…) d’augmentar la motivació, el que anomenàvem com a reforçadors.
Ajudar-los a fer les tasques; acompanyar-los en el procediment; valorar l’esforç que hi posen i no tant el resultat final; o bé estar amb ells i fer un procés de reflexió, poden ser estratègies per a millorar la seva motivació i poder catapultar-se sols cap a l’èxit. Recordem que és important el reforç en positiu: recompensar els esforços i petites millores que vagin fent, en lloc d’esmentar i castigar per les errades. La motivació és un dispositiu bàsic per l’aprenentatge.

Núria Martí
Psicòloga infanto-juvenil i psicopedagoga